Vall de la Llosa

Amb el Cadí sempre de protagonista a certa distància, comencem a pedalar a Martinet on el riu de la Llosa s'uneix amb el Segre. Enfilem per pista cap a la masia de la Serra i el petit nucli d'Ardòvol. Seguim pujant per asfalt fins a Coborriu de la Llosa, on agafem una pista que segueix amunt per la vall a certa alçada del riu. Passem vora l'espectacular masia de Cal Jan de la Llosa, i per pista més precària seguim pel tram més alpí i estret de la vall uns 3 km. fins que la neu ens impedeix el pas. Tornem a cal Jan i prenem una pista que puja suau fins a Viliella. Deixem el bonic poble i remuntem una carena que ens permet saltar de vall. Baixem per un corriol deliciós fins a Sant Cosme, i continuem fins a Arànser. Creuem el nucli i a la part baixa una pista ens porta al panoràmic poblet de Músser, gran aparador del Cadí. Seguim baixant per pista i algun tram curt de camí difícil fins al mateix poble de Martinet.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Martinet (Cerdanya)
• Distància: 35,70 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.170 metres
• Temps: 4:55 hores
• Dificultat: IBP=119 / Blava
• Sensació de dificultat: Força fàcil Principalment pistes i alguns kms. d'asfalt. Tram breu de corriol més difícil
• Cartografia: Cerdanya Editorial Alpina (1:50.000)

Itinerari

Crònica

En les últimes sortides el Cadí ha estat el gran protagonista, ja sigui des de l'Alt Urgell o com avui des de la Cerdanya. De fet el Cadí serà un protagonista passiu, ja que ens el mirarem de lluny, però la seva paret sud és tant potent, té una força tel·lúrica tan gran que atrau idefectiblement totes les mirades. L'aventura d'avui ens portarà a remuntar el riu de la Llosa des de la mateixa desembocadura, i per extensió recorrerem la vall que pren el seu nom. La part superior de la vall de la Llosa és un dels racons més alpins de la Cerdanya, una coma d'alta muntanya envoltada de cims que s'acosten als 3.000 metres, com la Tossa Plana de Lles, la Muga o la Carbassa. Aquest tram superior és una vall tancada que comunica amb Andorra a través de la Portella Blanca o el port de Vallcivera, i és un indret d'alt interès excursionista. Nosaltres pujarem per la pista fins on la neu ens permeti, ja que tot i ser un febrer anormalment atemperat, no cal oblidar que és hivern i això és alta muntanya.

Iniciarem la ruta a pocs metres de la desembocadura del riu de la Llosa al Segre, cosa que passa just al mig de Martinet. Ens enfilem a la bicicleta en un petit aparcament que hi ha a la part vella de la població, al costat mateix de la part més baixa del riu de la Llosa, just davant de l'hostal Miravet, que actualment funciona com a bar, i on farem un cafè abans d'iniciar la ruta. Sortirem la Sílvia, el Fum i jo mateix. Com que anem amb el nostre gos, fem alguna petita adaptació a la ruta per fer-la més adient, còmode o segura. I precisament fem un canvi als primers metres de la ruta. L'opció més raonable i senzilla si organitzéssim la sortida en bicicleta seria fer uns metres per la carretera N-260 que creua la població en direcció a Puigcerdà, i just sortint de la població agafaríem una pista que s'enfila a l'esquerra. Però tot i que sigui només mig quilòmetre no podem anar amb el Fum per una carretera tan transitada.

Així doncs sortim des del final del carrer de les Arenes de Martinet i creuem només començar un pont sobre el riu de la Llosa. Girem a l'esquerra, passem pel costat d'uns horts, un parell de cases i uns coberts. Al final de les edificacions continua cap al nord una mena de pista mig abandonada. Uns metres més endavant cal fixar-se en un camí que marxa en diagonal ascendent a la dreta. Hem fet tot just uns 400 metres i ja hem de baixar de la bicicleta. El camí que puja és estret i força cobert de vegetació, i a més a més el pendent és molt fort. S'enfila decidit pel vessant obac. Pugem uns minuts empenyent les bicicletes fins a trobar un camí transversal que planeja seguint el curs d'un canal d'aigua. Seguim el caminet a la dreta, planejant però empenyent encara la bicicleta ja que el terreny és estret i incòmode. Uns metres més endavant contemplem una bona vista zenital del nucli de Martinet. I encara una mica més endavant trobem una pista que ja ens permet pedalar de pla pel solà que hi ha sobre el poble i que planeja fins anar a buscar la pista que comentàvem anteriorment i que es pot agafar des de la sortida nord.

Prenem una pista en bon estat que va enfilant-se pel vessant solei i guanya alçada ràpidament. Sense arribar a ofegar, és una pista que puja considerablement i amb ben pocs trams plans. És el camí de Martinet a la Serra, la masia que trobarem més endavant. A mesura que pugem, si girem la mirada enrere podem contemplar les magnífiques parets del Cadí fosques i aspres ja que es passen tot l'hivern a l'ombra, i alhora tenyides de blanc en les seves canals i feixancs. És un espectacle fantàstic que es pot gaudir a principis de primavera: els camps que comencen a verdejar i la part alta de les muntanyes cerdanes encara cobertes de neu. El Cadí és un espectacle en si mateix, i aquesta època mostra la seva màxima esplendor. Nosaltres seguim pujant fins assolir uns camps on la pista torna a planejar. Estem a prop de la masia de la Serra, i ens hi anem acostant. És una notable casa pairal situada en un balcó alçat sobre la vall del Segre i envoltada de camps. Un lloc ben bonic.

Arribem a la Serra i la pista passa per darrere mateix de la gran masia. Continua una pista asfaltada que planeja per uns camps amb bones vistes cap al Cadí i la plana de la Cerdanya. Més endavant la pista asfaltada gira a l'esquerra i comença a pujar en direcció nord fins a Ardòvol, un petit poble que voregerem per l'esquerra. Fem un revolt marcat i arribem a la collada d'Ardòvol, de nou amb bones vistes, especialment cap al Cadí. A la collada la pista asfaltada gira a la dreta i s'encara cap al nord durant 3 quilómetres de pujada continuada seguint la vall de Sant Anna, una valleta paral·lela a la vall principal de la Llosa que segueix el torrent de Coborriu. Tres quilómetres després d'Ardòvol entrem a un nucli encara més petit, Coborriu de la Llosa, on hi ha tres o quatre cases i l'ermita romànica de Santa Llúcia. Passem el petit nucli, fem un revolt a esquerra i arribem a la minúscula ermita de Sant Antoni, on deixarem l'asfalt. En total hem fet 6 km. d'asfalt per carreteres molt secundàries des de la Serra fins a Coborriu.

Entrem a la part alta de la Vall de la Llosa, que contemplem des de certa alçada. Ens endinsem en un paisatge d'alta muntanya, amb arbres escassos i roques de granit i gneis. Prenem una pista que avança en direcció nord, seguint la trajectòria de la vall. Tenim la part fonda de la vall just a l'esquerra, i a l'altra banda el bonic poble de Viliella, per on passarem més tard. La vista de la vall és bonica, ampla i plena de camps i pastures, i sempre a la nostra esquena el Cadí. Avancem cara amunt per aquesta pista pràcticament en desús i pujada moderada, que en molts trams és gairebé un caminet. Algun tros és més pedregós i cal parar atenció. Passem per damunt de la borda del Gasconet i el Molí del Salt i anem remuntant la vall fins arribar a les envistes de Cal Jan de la Llosa. Aqui farem una petita pausa i ens separarem durant uns minuts. La Sílvia i el Fum reposaran una estona en aquet bonic indret, i jo continuaré un tros més amunt remuntant la vall, en un tram que serà d'anada i tornada.

Així doncs segueixo amunt per una pista més trencada i amb un primer pujador molt dur que em deixa al costat de la petita ermita de la Mare de Déu dels Àngels i de les restes del Castell de la Llosa. Creuo una tanca i avanço prop de les aigües del riu de la Llosa remuntant la vall, aquí més tancada i de caràcter alpí. Aquest és un tram molt bonic freqüentat habitualment per excursionistes, ja que des d'aquí hi ha diverses possiblitats per pujar alguns cims destacats (la Muga, la Tossa Plana de Lles,...), o bé travessar cap a Andorra per la Portella Blanca o el Port de Vallcivera, o bé simplement fer una agradable passejada per la pista que remunta la vall. La pista que vaig seguint té algun pujador fort, però es fa bé sense problemes. Volia arribar fins a prat Xuixirà, on la vall es torna a obrir momentàniament en un bonic prat alpí. A partir d'allà la pista es converteix en camí i segueix cap a la Cabana dels Esparvers. Vaig remuntar una estona la vall, concretament uns 3 km, però cada cop hi havia més neu i era més difícil avançar. Vaig desistir just al revolt previ del Pla de la Molina, on vaig girar cua i vaig tornar cap a Cal Jan de la Llosa.

Travessem el riu pel pont que hi ha just a sota de la preciosa casa pairal, i seguim la pista que passa per davant mateix de la masia. Tombem cap al sud per una pista en bon estat que planeja ara pel vessant dret de la vall de la Llosa, o sigui que anem iniciant el camí de retorn. La pista avança per damunt de la plana de Sant Marc, una zona ampla i oberta de la vall plena de camps i pastures. Ens enfilem suaument fins arribar al bonic poble de Viliella on contemplem la bonica església de Sant Sebastià, dalt d'un petit turonet i amb un campanar espigat, així com la resta de les cases del poble de construcció tradicional. Creuem el poble d'est a oest i prenem una pista que marxa al cantó oposat del poble per on havíem entrat, i comença a pujar entre pastures. Un tros endavant girant la mirada gaudim d'una bonica postal del poble amb la vall al darrere i les muntanyes que l'envolten.

Deixem enrere Viliella i avancem per la pista que traça una diagonal ascendent fins a la Collada, un petit replà alçat i panoràmic on la pista canvia de vessant. Tot seguit planegem en alçada i amb bones vistes fins a les cases de Cal Frare, des d'on tenim una bona visió cap a la vall principal de la Cerdanya i les grans muntanyes que tanquen el flanc sud: la Tosa, el Moixeró i el Cadí. Avancem uns metres més i arribem a la carretera que puja cap al refugi del Cap del Rec i l'estació d'esquí nòrdic de Lles. Girem a l'esquerra i baixem per asfalt uns 400 metres, just fins al proper revolt, on marxa una pista a la dreta. Prenem aquesta pista i planegem enmig d'unes cases per damunt d'un ampli altiplà. Passades les cases la pista s'acaba i continua un caminet poc definit que creua uns amplis prats de pastures amb unes vistes increïbles cap a la Tosa i el Cadí. Aquest és un dels trams més plàcids i agradables de la ruta, ja que el caminet és preciós, solitari i amb extensíssimes vistes.

Creuem el tram pla del caminet fins un filat, on el corriol comença a baixar i salta cap a la vall d'Arànser. Just al punt de creuar el filat, les vistes cap al Cadí són especialment boniques. L'estret corriol baixa una mica indefinit fins a l'ermita de Sant Cosme, pràcticament en runes. Al costat hi ha uns bancs per reposar i contemplar el paisatge. Un cop a Sant Cosme aquell primer corriol que baixava indefinit s'uneix a un de més evident que s'encara cap al nord en direcció a Arànser. Aquest és un dels trams més bonics i divertits de la ruta, ja que baixem amb bicicleta per un petit corriol molt panoràmic, alçat sobre la vall, amb el nucli d'Arànser al fons, i a l'horitzó les muntanyes del Perafita i el Monturull ben nevades. Només algunes mates de roser salvatge trenquen la placidesa d'aquest camí amb les seves esmolades punxes. El corriol és fàcil, i podem baixar-lo tot sobre la bicicleta. El panorama és preciós, un d'aquells indrets meravellosos que gaudim centímetre a centímetre. Ens anem aproximant al poble d'Arànser, i els últims metres són una mica més pendents.

L'entretingut corriol ens deixa al revolt previ just abans d'arribar al nucli d'Arànser. Entrem al poble i creuem els carrers estrets de nord a sud. A la part baixa del poble neix una pista que fa un parell de revolts sobtats i baixa fins a la casa ensorrada del Molí, on travessem el riu Arànser. Continuem baixant per la pista que va desfent la vall ara pel vessant esquerre. La pista és agradable i solitària, i en un suau descens ens acosta fins al bonic poble de Músser, des d'on contemplem una magnífica panoràmica del Cadí ben nevat amb les característiques cases del poble amb les teulades vermelles. Creuem Músser i sortim per la carretera asfaltada, però just al primer revolt l'abandonem i prenem una pista precària que baixa de dret. La pista baixa fort en direcció sud-est i s'acosta al balneari de Senillers, sense acabar d'arribar-hi. La pista mica en mica es transforma en camí, i fins i tot un últim tram és dret, pedregós i difícil, i hem d'empènyer la bicicleta en baixada un centenar de metres.

La ruta d'avui va arribant a la seva fi. El caminet que seguim desemboca en una pista i aquesta a la carretera de Martinet a Lles. Estem a poca distància de la vall del Segre, i baixem per la carretera asfaltada uns 500 metres fins a l'entrada de Martinet. Sense acabar de baixar a la carretera principal, ens enfilem al primer vial del poble cap a l'esquerra, i creuem un carrer estret que ens porta exactament fins al punt d'inici. Aquí tanquem una ruta preciosa pel sector occidental de la Cerdanya, al vessant solei. Hem sortit des de Martinet i hem pujat sense treva cap a Ardòvol, Coborriu de la Llosa i Cal Jan de la Llosa, on encara ens hem enfilat uns quilómetres més amunt seguint el riu en un entorn més alpí. Des del punt més llunyà al peu de les grans muntanyes ceretanes iniciem el retorn passant pel bonic poble de Viliella, i més tard Arànser i Músser, tot gaudint entremig de bonics corriols i trams de pista panoràmics. En resum una ruta molt agradable i panoràmica que ens permet gaudir de diversos paisatges de la Cerdanya, des de la plana al peu del Segre fins a les altes muntanyes que fan frontera amb Andorra.