Puigllançada (2.409 m.)

Comencem al ruta a Castellar de n'Hug per la carretera que puja cap al Pla d'Anyella, i al cap de poc prenem una pista a la dreta que s'enfila en paral·lel per damunt de l'asfalt. Avancem pels prats oberts i inclinats fins que recuperem un tram de carretera que ens porta al coll de la Creueta. A l'altre cantó avancem per una pista planera fins al pla de Rus, on comencem a pujar més fort pels pendents de la Geperuda, després les costes de l'Huget i finalment al cap de la Comella, que ens obre la visió cap a la Cerdanya. Seguim enfilant per pendents oberts a 2.200 metres, i un últim pujador duríssim ens porta a l'ampla i arrodonida carena que culmina al cim. Extraordinàries vistes cap al Berguedà, Cerdanya i part del Ripollès, així com les muntanyes del sector oriental dels Pirineus. Baixem pel mateix camí fins a sota el Tossal d'Orriols, on una pista trencada i en fort pendent ens porta a les fonts del Llobregat, i una última pujada fins al poble.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Castellar de n'Hug (Berguedà)
• Distància: 42,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.325 metres
• Temps: 4:55 hores
• Dificultat: IBP=90 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Tot pista. Tram de fort pendent prop del cim
• Cartografia: Moixeró - La Tosa Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Ens situem a Castellar de n'Hug, a l'extrem nord-est del Berguedà i ens disposem a iniciar una ruta en bicicleta per les extenses pastures d'alçada situades per sobre del poble. Precisament poc més amunt del petit nucli, la vegetació remet i entrem en una gran zona de turons i muntanyes arrodonides i extensos prats alpins on a l'estiu hi pasturen centenars de caps de bestiar. Ens mourem per una part d'una llarga carena arrodonida que s'estén des de la serra de Montgrony fins al Puigllançada, i connecta les comarques del Ripollès amb el Berguedà. De fet avui sortim sense un objectiu ben definit. La idea de pujar al Puigllançada em rondava pel cap, però en funció de les sensacions, les ganes i el temps podíem fer la ruta més llarga fins al cim, o només el bucle fins a la Creueta i tornar per la pista d'Orriols.

Ens desplacem amb la Sílvia fins a Castellar de n'Hug i aparquem a la part baixa del poble. Preparem els estris i pugem cap al centre per fer un volt per aquesta bonica població bolcada totalment en el turisme. Pugem per un carrer que s'enfila cap a la part alta del sud del poble, i al final marxa una pista asfaltada paral·lela a la carretera que puja cap a la Creueta. La pista puja fort per damunt la carretera, passa pel costat del camp de futbol i acaba confluint a l'esmentada carretera un parell de quilòmetres més amunt. Avancem ara per la carretera just un quilómetre, on passat un revolt trobarem una pista que marxa a la dreta. Abandonem l'asfalt i prenem aquesta pista que comença planejant fins un revolt, i a partir d'aquí comença a pujar fort. Fem un parell de revolts sobtats i avancem sempre cara munt per una pista que avança paral·lela a la carretera asfaltada, que en tot moment ens quedarà per sota.

Anem pujant i guanyant bones vistes cap a Castellar de n'Hug i el primer tram de la vall del Llobregat. La pista avança per la base de la muntanyeta de Pedra Picada entrant i sortint dels diversos torrents que modelen aquest territori de relleus oberts i arrodonits. Pujarem per aquesta pista durant aproximadament 6,5 km. en un itinerari molt agradable, ja que és una pista sense trànsit, amb molt bones vistes i amb un pendent moderat. Anem guanyant metres fins que desemboquem de nou a la carretera asfaltada. La seguim amunt poc més de 3 km. fins arribar al Coll de la Creueta, on l'abandonem definitivament. Girem a l'esquerra i prenem una pista que marxa darrere d'una tanca que impedeix el pas de vehicles.

Entrem en una pista que planeja suaument per davant del Tossal d'Orriols, un petit cimet arrodonit que deixem a l'esquerra. Més tard prendrem la pista que el voreja a la tornada, però ara seguim per la pista principal entremig d'amplíssimes pastures encara per sota dels 2.000 metres. La pista tendeix a l'esquerra i més endavant a la dreta, sempre sobre terreny planer i còmode. Avancem fins a la barraca de Rus, on s'hi apleguen nombrosos caps de boví i equí. Passem pel seu voltant, procurant no pertorbar-los. Passada la barraca dels pastors la pista continua per sobre del torrent de Rus fins a la collada de les Tortes, on hi ha una esplanada i la pista es desdibuixa. Hem de girar del tot a la dreta i avançar per una pista menys definida que continua planejant per sota de les costes de la Geperuda. Avancem cap al nord i mica en mica el pendent es va incrementant.

Un tros amunt la pista gira cap a ponent i comença a remuntar les costes de l'Huguet, a la zona de la Comella. Tenim cap ensota els extesos plans d'Anyella. El pendent s'incrementa i avancem en paral·lel a una tanca de bestiar. Pugem cada cop més fort, amb algun tram molt dur que posa a prova la nostra resistència. Un últim pujador molt fort ens enfila al Cap de la Comella, al final d'un telecadira de l'estació de la Molina. Des d'aquí tenim bones vistes cap a la Cerdanya. Davant mateix de l'arribada del giny mecànic girem a l'esquerra i continuem per una pista que tomba cap al sud. Comença suau però va incrementant el pendent fins a fer-se molt dura. Busquem un ramal que marxa lleugerament a la dreta i que no sembla tan forta, però continua sent una pujada molt dura. Avancem en paral·lel a la línia d'un altre telecadira i en pujada molt forta fins l'Amorriador de Rus, on un petit replà ens permet descansar uns intants.

Estem a 2.300 metres d'alçada, i ja només queda el pujador final, el més dur i exigent. Des dels plans de l'Amorriador de Rus veiem davant un fort tirapit que puja fins a l'ampla carena del Puigllançada. Enfilem aquest últim pujador directe amb decisió i convicció, però no serà suficient, i a mitja alçada s'acaben les forces. És un pendent del voltant del 25% sobre terreny trencat, i a més a més és molt llarg. Aconsegueixo pujar-ne la meitat, fins que se m'acaba l'empenta. Les cames potser podrien, però la manxa no dóna per més. Estic segur que amb un bon entrenament es pot aconseguir remuntar tot el pujador d'una tirada. En tot cas nosaltres acabem de fer els últims metres de pujada a peu fins assolir una ampla carena. Tornem a enfilar-nos a la bicicleta i seguim pendalant en pujada encara dura però assumible fins al vèrtex geodèsic que marca els 2.409,2 m. del Puigllançada, un dels cims emblemàtics del Berguedà.

Fem una pausa al cim per fer unes fotos i gaudir de l'ampli paisatge. Bones vistes sobre la vall del Llobregat cap al sud; la Tosa, Moixeró, Cadí i Pedraforca a l'oest; serra de Montgrony, Puigmal i altres muntanyes del Ripollès a l'est; i finalment l'amplíssima vall del Segre i la Cerdanya al nord. És un cim emblemàtic on havíem pujat altres ocasions, a peu o amb esquís, però mai amb bicicleta, i és un cim molt ciclable, gairebé diria del tot excepte en el nostre cas una part de l'últim pujador. És un lloc obert i bonic, d'amplis horitzons i molt adequat per fer-lo amb bicicleta, ja que els pendents tan arrodonits potser el fan menys atractiu per caminar. A més a més, ara ve la part relaxada de l'excursió: la llarga baixada fins a les fonts del Llobregat.

Tornem a baixar seguint el mateix intinerari. Desfem la carena summital tot gaudint d'unes esplèndides vistes cap a la Cerdanya, la vall de Porta i els cims del sector del Carlit. Baixem el fort pendent fins a l'Amorriador de Rus, i planegem de nou fins al Cap de la Comella, Aquí entrem en zona de pastures, i anem perdent alçada gradualment al mateix temps que gaudim de les vistes sobre l'arrodonida serra de Montgrony i el Puigmal al fons. Baixem fins a la zona de Rus, i contemplem el Tossal de Rus amb les seves característiques estries, que es van fer fa anys per una fallida plantació de pins. Tornem a passar per la cabana dels pastors entremig dels ramats, i ara pugem lleugerament per la pista que ja havíem fet, però abans d'arribar al coll de la Creueta, prenem una pista secundària que marxa a la dreta, fàcilment identificable ja que és just davant del Tossal d'Orriols, una característica muntanya arrodonida amb la part superior més pedregosa.

La pista baixa fort en direcció sud i voreja el Tossal d'Orriols. Passem al peu de la casa de can Pau Solana, on la pista gira cap a la dreta i segueix el fort descens. Perdem metres a gran velocitat, i una llarga baixada en diagonal ens porta fins a la casa d'Orriols, lloc d'on prové el cognom que porten gairebé la meitat dels veïns de Castellar de n'Hug. Passem una tanca i baixem fins a les Fonts del Llobregat. Com que és tard i hi hem estat moltes vegades, no les visitem, però si algú llegeix aquest relat i no hi ha anat, és visita imprescindible. Seguim baixant per una pista encimentada fins a l'hostal de les Fonts, per sobre del qual enllacem amb un fort pujador a la carretera que ve de la Pobla de Lillet. Girem a l'esquerra i avancem per carretera durant 2,5 km. que s'acaben fent feixucs, ja acabem en pujada i ja portem un bon acumulat.

De nou a Castellar de n'Hug tanquem una bona ruta per pistes d'alta muntanya que ens ha permès gaudir de les muntanyes del sector nord-occidental del Berguedà, per relleus suaus i arrodonits de prat alpí. Hem pujat per l'antiga pista fins al coll de la Creueta, on avancem suaument pels plans de Rus abans d'emprendre la veritable pujada del cap de la Comella, i l'últim pujador fortíssim fins al mateix cim. Bones indret per gaudir d'extenses vistes i del plaer del ciclisme d'alçada.