Tossal de la Baltasana (1.201 m.)

Comencem la jornada a Prades, coneguda també com la Vila Vermella, una població de muntanya a gairebé 1.000 metres d'alçada, i pedalem cap al nord seguint el barranc dels Bassots. Pugem sense descans una bona estona fins a la carena de les Muntanyes de Prades, i amb un últim esforç arribem al cim, on hi ha un vèrtex geodèsic i una gran panoràmica de 360º. Baixem tot seguit cap al coll de les Masies, i encara més fins al barranc del Viern, on tornem a enfilar amb alguna pujada forta fins a Vilanova de Prades. Fem una escapada d'anar i tornar a la Punta Curull, i tornem enllaçant bones pistes per una zona d'altiplà entre roures i camps d'avellaners.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Prades (Baix Camp)
• Distància: 27,70 quilòmetres
• Desnivell positiu: 825 metres
• Temps: 4:14 hores
• Dificultat: Blava / IBP=82
• Sensació de dificultat: Fàcil Tot pistes, excepte algun tram breu de camí
• Cartografia: Muntanyes de Prades Editorial Piolet (1:25.000)

Itinerari

Crònica

El segon dia que passem a les muntanyes de Prades el dedicarem a recórrer en bicicleta una part del vessant sud de la serra sortint des de la població que l'hi dóna nom. Prades no arriba als 600 habitants, però és la capital d'aquestes muntanyes, i es troba a la part central del massís. Tot i la proximitat a la costa, la població es troba a 950 metres d'altitud, i aquesta situació l'ha fet un destí d'estiueig sobretot per a la gent que viu a les poblacions grans de Tarragona i la seva costa. A l'estiu el temps és atemperat i als vespres refresca. És la població situada més al nord del Baix Camp, i el nucli es troba sota mateix del cim principal de la serra, el Tossal de la Baltasana que avui pujarem amb bicicleta. El lloc més emblemàtic de Prades és la seva plaça porxada, amb l'església d'estil gòtic i la seva característica pedra rogenca (d'aquí el nom de vila vermella). Encara més característica és la font d'estil renaixentista en forma esfèrica al centre de la plaça.

Sortim amb la Sílvia i el Fum des de l'aparcament situat a l'entrada de la població venint del nord. Comencem a pedalar cap a la part alta de la població per sobre del camp de futbol. Marxem direcció nord-est al costat d'algunes cases fins que el vial es transforma en pista i segueix avançant. Pedalem per una pista bona que passa més endavant per una àrea recreativa i al cap de poc voreja per sota una gran bassa artificial. La pista comença a pujar de seguida, fins i tot amb algun pujador fort. Entrem en una zona boscosa i seguim més o menys el barranc dels Bassots.

Passat el mas Espasa la pista gira a l'esquerra i canvia de direcció. Avancem cap a l'oest i en pocs minuts arribem a les coves del Pere. Es tracta d'una notable balma tancada per una paret frontal que havia estat un antic habitatge troglodític. Queden només les parets vermelles que tanquen el recinte. Fem una visita ràpida a aquest racó, i continuem avançant per la pista que segueix pujant en direcció al sostre de les muntanyes de Prades. Pugem fins al pla de la Moleta on enllacem amb una pista més principal, i la seguim a l'esquerra. Al cap de poc un senyal en una bifurcació ens assenyala la pista secundària que puja cap al cim. Prenem aquesta pista que s'enfila fort, amb algun pujador molt fort durant 400 metres fins al sostre de la serra, el Tossal de la Baltassana (1.201 m.)

Al cim del Tossal de la Baltasana hi ha un vèrtex geodèsic i una caseta amb antenes. Es pot pujar al vèrtex i contemplar un amplíssim paisatge. Podem veure cap a l'est la costa mediterrània del Baix Camp, cap al sud la resta de muntanyes tarragonines, com el Montsant en primer terme i els Ports més enllà, i cap al nord una amplíssima vista del Pirineu darrere de la gran plana central. Sorprèn que tan avall es pugui veure una imatge tan àmplia de la serralada pirinenca, i és fàcil d'endevinar massissos com la Maladeta o el Mont Perdut. Precisament el fet d'estar en un lloc elevat a tanta distància, sense altres muntanyes entremig, i en un dia clar, permet tenir una llarga perspectiva de les muntanyes encara nevades.

Fem una breu pausa al cim, però comença a arribar gent i decidim continuar la ruta. Desfem els 400 metres, ara en forta baixada, fins a la pista principal, i continuem cap a l'esquerra per una pista bona que segueix baixant. Baixarem una bona estona, ja que hem de perdre més alçada que la que hem guanyat des de la sortida. Baixem primer cap al coll del Bosc, sota mateix del cim, al seu vessant nord, i continuem pel ramal de la dreta baixant fort fins al coll de les Masies, on hem de creuar la carretera que ve de Poblet. Simplement l'hem de creuar i continuar per l'altre cantó, però compte, marxen dues pistes, i a nosaltres ens interessa la que surt més a l'esquerra i continua baixant. Entrem ara en una pista més secundària i pedregosa per on no passen cotxes, en alguns trams és pràcticament un camí. Fem 3 o 4 revolts sobtats i tot seguit la pista traça una llarga diagonal direcció nord-oest baixant fins al barranc del Viern, una zona oberta però enfonsada al vessant nord de les muntanyes de Prades, ja dins la Conca de Barberà.

Creuem el torrent i comencem a pujar entremig de bancals d'avellaners i enllacem amb una pista en força bon estat que s'enfila cap a l'oest. Tenim davant una bona pujada, amb algun tram força dur, però de bon fer. Anem pujant poc a poc guanyant alçada sobre el barranc de Villascura, i finalment confluïm a la carretera asfaltada a pocs metres de Vilanova de Prades. Aquí ens separem momentàniament la Sílvia i el Fum i jo. Ells continuaran un quilòmetre aproximadament per la carretera direcció Prades i m'esperaran en un trencant on marxa la pista per on seguirem. Mentrestant jo baixo fins a Vilanova, i als afores de la població prenc una pista que puja fins a la punta del Curull. És una pista d'uns 3,5 km. que s'enfila cap a les antenes que presideixen el poble. Una mica abans marxa un caminet ciclable cap a l'esquerra que permet arribar fins al cim.

La Punta del Curull (1.022 m.) és un mirador natural situat al límit sud de la petita serra de la Llena. Com a curiositat, aquest petit cim és fronterer entre els municipis de Vilanova de Prades i el Vilosell, i per tant també entre les comarques de la Conca de Barberà i les Garrigues respectivament. A més a més, aquesta punta és el sostre comarcal de les Garrigues, i un dels cims inclosos en la llista dels 100 cims de la FEEC. Des del cim hi ha una bona panoràmia del poble de Vilanova de Prades i els camps que l'envolten, i cap al nord la gran plana central i les muntanyes dels Pirineus al fons. Baixo per un camí directe cap a la pista que evita el petit tirabuixó que havia fet, però no val la pena, ja que hi ha un bon tram poc ciclable tret que siguis un expert en el món de l'enduro.

Torno enrere pel mateix camí cap a Vilanova de Prades i faig poc més d'un quilòmetre per asfalt on ens tornem a trobar amb la Sílvia i el Fum per continuar la marxa. Seguim ara una pista que va marxant cap al sud ja de retorn cap a Prades. Aquesta pista planeja uns minuts al voltant de camps d'avellaners, i tot seguit baixa suaument cap a tocar el barranc de Rius. Creuem el barranc i tornem a pujar sense molt paulatinament i amb poc esforç fins al coll de Cabrers. Ja només queda acabar de planejar entremig de camps de cultiu i granges fins a l'entrada de Prades. Tanquem així una ruta fàcil en bicicleta fins al sostre de les muntanyes de Prades pedalant per bones pistes entre boscos i zones de cultiu, amb bones panoràmiques en els diversos punts elevats per on hem transitat.