Bell-lloc i l'Argila (1.704 m.)

Pugem amb bicicleta fins el turó situat sobre el poble de Dorres que, com el seu nom intueix, és un esplèndid mirador de tota la Cerdanya. Sortim de la Guingueta d'Ix i marxem al peu del Segre per un caminet de ribera molt bonic. Passat Oncés un corriol fàcil i planer ens porta fins a Llívia, on combinant pistes i camins ens enfilem a Vilanova de les Escaldes. Comença tot seguit un tram llarg de pujada per pista amb uns primers talls força durs. La pista fa un tirabuixó i ens enfila fins a la bonica església de Bell-lloc, un indret molt panoràmic. Acabem de pujar fins al cim de l'Argila on comença un preciós descens per corriol força ciclable fins a Brangolí. Visitem el dòlmen i per pista d'asfalt cap a Bena, on comença un altre divertit corriol en descens cap a Enveig. Ja només queda tornar planejant fins al punt d'inici passant per Puigcerdà.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: La Guingueta d'Ix (Cerdanya)
• Distància: 33,30 quilòmetres
• Desnivell positiu: 780 metres
• Temps: 3:50 hores
• Dificultat: Blava / IBP=73
• Sensació de dificultat: Fàcil Alguna pujada forta. Descens per corriol fàcil però amb algun pas més delicat
• Cartografia: Cerdanya Editorial Alpina (1:50.000)

Itinerari

Crònica

La Cerdanya està preciosa a la primavera: la vall verda i les capçaleres blanques. Els prats de la plana ja tenen un color verd intens, i els pics encara estan ben nevats. Els diferents cims que embolcallen la vall del Segre, tant la zona del Puigmal, la Tosa, el Cadí, Tossa Plana i Puigpedrós o el sector del Carlit, mostren un aspecte encara hivernal, mentre que a la plana ja ha tornat la vida. Aquest contrast és especialment bonic. I un dels millors indrets de la Cerdanya per contemplar aquesta majestuositat és el turó de Bell-lloc, un nom ben adient per un dels miradors privilegiats d'aquesta comerca pirinenca.

Avui surto sol amb bicicleta, mentre que la Sílvia i el Fum sortiran caminant des de Dorres i ens trobarem a dalt a Bell-lloc. Per accedir-hi he dissenyat un itinerari que conec parcialment, però hi ha trams que no sé com seran, de manera que la ruta té l'al·licient afegit de la descoberta i la sorpresa. El punt de sortida és la Guingueta d'Ix, el nostre camp base a la Cerdanya. Començo la ruta a la confluència dels rius Reür i Segre. Al centre de la vila, al costat de l'oficina de correus, neix un caminet molt bonic que passa sota el pont del Tren Groc i que ressegueix el Segre per la seva riba. És un camí de ribera preciós, al peu mateix de l'aigua i envoltat d'arbres. El camí continua per una pista a la vora d'uns camps, però uns metres més endavant neix un altre caminet a l'esquerra, pla i totalment ciclable que s'acaba unint a l'asfalt prop de Càldegues. Segueixo per la carretera fins a Oncés.

Oncés és un poble petit i agrícola situat a la plana de l'Alta Cerdanya. Creuo el poble i segueixo per un caminet molt bonic que planeja entremig de camps i a poca distància del Segre, i que traça una línia pràcticament recta fins a Llívia. Entro en aquest enclavament pel parc de Sant Guillem i creuo la població en direcció nord-oest. Es tracta de buscar una pista que neix a la part alta de la vila, on s'acaben les últimes cases i comencen els camps. Aquesta pista marxa de pla entremig de camps de cereals i colza. Precisament ara la floració d'aquesta planta olioginosa tenyeix de groc àmplies parcel·les cultivades. Sortint de Llívia en direcció nord-oest ja veiem davant l'inconfusible turó de Bell-lloc, coronat per una església romànica.

El primer tram sortint de Llívia és molt planer, entremig dels camps, però més endavant la pista comença a pujar. Encara estem dins l'enclavament de Llívia, i precisament aquesta pista secundària puja fins al nucli de Cereja, també dins l'enclavament. És una pista força trencada i per ús de vianants i ciclistes, i té algun pujador molt fort, al límit de la ciclabilitat per persones amb estat de forma normal. Quan la pista gira cap al nord i s'encara cap a Cereja, que es veu just a sobre, és el moment de deixar-la i prendre un ramal que marxa de dret. Aquest ramal es converteix de seguida en camí i creua el límit administratiu francès dalt d'una carena ampla que els mapes identifiquen com la cresta d'Encalvera. El caminet és fàcil, divertit i totalment ciclable. Planeja de primer, i després baixa fins a creuar el riu d'Angostrina just abans d'entrar a Vilanova de les Escaldes.

Entro al poble de Vilanova de les Escaldes i pujo fins al centre. Aquí baixo uns metres fins a la sortida de la població direcció Ur. Just quan la carretera fa un revolt sobtat, a pocs metres del poble, cal deixar-la i marxar a la dreta. Estem a la mateixa falda de la muntanya de Bell-lloc, i en aquest punt neix una pista que s'enfila amb un primer tram endimoniadament dret. Efectivament els primers pujadors d'aquesta pista tancada al trànsit són molt empinats, i fan pujar les pulsacions a uns límits poc suportables. Afortunadament uns metres més endavant el pendent continua fort, però no extrem. No havia passat mai per aquesta pista, però mirant el mapa ja s'endevinava que seria dreta. La pista va remuntant la falda de la muntanya per una zona oberta i pendent coneguda com la Costa de Bell-lloc. Vaig pujant fins una granja, i aquí la pista gira a la dreta i va a enllaçar amb la principal que puja des de Dorres.

Un cop connectat amb la pista principal, cal girar a l'esquerra i seguir pujant. Queden encara dos-cents metres de desnivell que es fan força bé ja que la pista dibuixa una llarga llaçada, gairebé un tirabuixó fins a assolir al cim. Al peu de l'ermita de Santa Maria de Bell-lloc (que antigament també havia estat monestir, del qual en queden restes), em trobo amb la Sílvia i el Fum, que han pujat caminant i fa estona que han arribat. Fa un dia assolellat i s'està molt bé al cim. La casualitat fa que també em trobi amb els meus pares, que havien decidit avui pujar fins aquí, sense que ho haguéssim parlat. Fem petar la xerrada tots plegats i descanso una bona estona. Des de Bell-lloc les vistes de la Cerdanya són precioses, ja que tenim tota la plana sota els nostres peus. Es poden contemplar la línia de muntanyes entre el Canigó i el Cadí, passant pel Puigmal i la Tosa. S'endevinen totes les poblacions ceretanes, i també molts dels grans cims del sector nord cap a Andorra.

Al cap d'una estona de reposar i estar amb la família a Bell-lloc, segueixo la meva ruta. Ja havia pujat alguna vegada amb bicicleta fins aquí, però ara provaré un camí per baixar que no coneixia. Des de Bell-lloc segueixo uns metres cap al nord, i tot i que em pensava que l'església estava situada al cim del turó, no és ben bé així. L'antic monestir de Bell-lloc estava situat al vessant sud del cim, al lloc on hi ha les millors vistes de la Cerdanya i des d'on es podia controlar un ampli territori. Però el punt més elevat de la muntanya és el turó de l'Argila (1.704 m.), situat gairebé 500 metres més al nord. Un caminet ciclable hi mena. Des d'aquest punt més alt un corriol comença a baixar fort cap al nord-oest fins al coll de Jovell. És força ciclable, tot i que en un punt poso el peu a terra ja que hi ha un esglaó força gran. Al coll de Jovell (1.633 m.) hi ha una bifurcació de camins. El de la dreta (est) baixa cap a Dorres, i l'havíem fet servir alguna vegada per pujar a Bell-lloc. Avui però prendré el de l'esquerra (oest), que baixa cap a Brangolí.

El corriol que baixa a Brangolí és una delícia, i és més ciclable del que pensava. És força dret, però imagino que hi deuen baixar tantes bicicletes que s'ha anat dibuixant una traça estreta però còmoda. És un tram molt bonic, on cal fer diversos girs sobtats sobre un terra de sauló. Cal anar amb compte perquè és fàcil trobar-hi excursionistes a peu, i el camí és estret. Tot i ser molt ciclable, he de posar el peu a terra en diverses ocasions, però gent més avesada al descens o a l'enduro el faria pràcticament tot seguit. Aquest divertit corriol baixa directe cap a Brangolí seguint el GR de la Gran volta al Carlit (Pays du Tour du Carlit). He gaudit molt d'aquest camí, estret i revirat, però força fàcil. Brangolí és un petit nucli de 4 cases i la petita ermita de Sant Fruitós, i està situat en una fondalada a la falda més occidental del massís del Carlit.

Prenc la carretera asfaltada que mor a Brangolí i segueixo cap a l'oest. Em desvio un centenar de metres per visitar el dòlmen de les Marrunyes, situat enmig d'un pla sota mateix de la pista asfaltada. El vial continua cap al nucli de Feners, i aquí gira i comença a pujar fins una cruïlla. Giro a la dreta i segueixo la pista asfaltada que puja encara uns metres més fins al coll de Bena. Ara planejo fins un aparcament on es poden començar diverses excursions cap aquest sector més occidental i poc conegut del massís del Carlit. La pista gira a l'esquerra i uns quatre-cents metres més endavant arribo al petit llogarret de Bena. El conjunt d'aquests petits pobles: Brangolí, Feners i Bena és molt bonic, i són racons ben poc coneguts de la Cerdanya.

Creuo el petit nucli de Bena, on encara sembla que hi ha alguna casa habitada tot i estar situat a 1.600 metres d'alçada. Al final d'aquesta petita població allargada continua una pista que puja fins uns plans força panoràmics. On la pista gira a la dreta cal abandonar-la i prendre un camí que marxa de dret planejant entremig d'uns prats. Més endavant aquest bonic corriol comença a baixar en un traçat deliciós en direcció a la plana (sud). És un camí molt bonic, ciclable i emocionant alhora. Comença planejant i després baixa més fort. És estret i pedregós, però no té grans dificultats. Sempre es pot contemplar de front la plana uns metres més avall, de manera que el recorregut és molt panoràmic. Aquest caminet baixa cap a la vall del Querol fins un centre de vacances als afores d'Enveig. Aquí cal creuar la pista asfaltada i continuar per una pista de terra que segueix baixant fins al nucli d'Enveig.

Aquest tram de descens des de Bena fins a Enveig és per emmarcar-lo. Divertit i estètic. Un cop a Enveig hi ha diverses opcions per tornar. Per evitar l'asfalt baixo fins a la part inferior del poble i prenc una pista que marxa entremig de camps de pastures al pla d'Enveig. La pista arriba al mas d'en Borda i continua fins als afores de Puigcerdà. Ja només cal creuar la capital ceretana, amb foto obligatòria al peu del llac, i acabar d'arribar al punt d'origen. Aquí tanco una ruta que m'ha agradat molt, imagino que també suggestionat per la bellesa de l'entorn en aquesta època primaveral. Una ruta molt bonica amb un primer tram planer fins a Llívia, una pujada forta cap a Bell-lloc i un descens deliciós unint els corriols de Brangolí i Bena. Un matí ben gaudit i aprofitat.